A l'extrem occidental del turó del Castell va quedar constituïda la ciutat ibèrica d'Arse des del segle V aC. L'oppidum té una magnífica posició estratègica: controla la vall del riu, centralitza la producció de l'àrea circumdant, encunya moneda i establix contactes comercials a través del seu port, situat al Grau Vell.
La ciutat d'Arse-Saguntum té una àrea d'influència en el territori que l'envolta, amb 24 jaciments, entre els quals el d'Arse destaca per les seues dimensions. Situada a la lloma del turó, la població ibèrica d'Arse podia tindre una extensió aproximada d'unes huit o deu hectàrees i devia estar protegida per un doble recinte defensiu: una muralla exterior que data de mitjan segle IV aC i una muralla interior perimetral que augmenta les defenses de la ciutat.
EL SETGE CARTAGINÉS I LA ROMANIZACIÓ
"Mentre els romans deliberaven i preparaven eixes accions, Sagunt patia un fort setge. Esta ciutat era amb gran diferència la més rica al sud de l'Ebre, situada a quasi mil passos del mar. Eren oriünds, es diu, de l'illa de Zacint i amb ells estaven mesclats fins i tot alguns del llinatge dels rútuls d'Ardea. De totes maneres, en poc de temps van aconseguir una gran prosperitat tant pel comerç marítim i terrestre com per l'augment demogràfic i per la integritat de la seua conducta, per tal com van cultivar una lleialtat pròpia d'aliats fins que van ser destruïts."
Tit Livi (Història de Roma, XXI 7-8)
Sagunt va ser escenari de la Segona Guerra Púnica, conflicte entre cartaginesos i romans pel control de la península Ibèrica.
La ciutat va ser sotmesa per Anníbal el 219 aC. Tornada als seus habitants el 212 aC i reconstruïda per Escipió a partir del 205 aC, Saguntum, aliada de Roma, assistix a un precoç procés de romanització: primerament disposa de l'estatut de civitas foederata i aconseguix cap al 55 aC l'estatut jurídic de colònia llatina, segons testimonien les encunyacions de moneda en què es mencionen els edils de la colònia.
Després de la Segona Guerra Púnica, la ciutat experimenta uns canvis urbans importants, amb una ampliació del perímetre i una vinculació major al corredor marítim. A partir del segle II aC es disposa una línia defensiva proveïda de torres a un nivell inferior respecte al perímetre emmurallat ibèric..
x
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar el contingut oferit.
